Modenadude sota llicència CC

Ara fa dos anys de l’adquisició d’un iPad per a utilitzar-lo com a eina de treball a la meva tasca de professor. Ja fa més de deu anys que vaig apostar per l’us de gadgets electrònics a la feina. En els meus inicis vaig passar del típic quadern de mestre al “multifin“, us recordeu d’aquest estri? En un mateix lloc podíem tenir: el calendari, llistes de classe, contactes, notes… i tot separat en pestanyes de color per una ràpida identificació. A més ens permetia la redistribució i renovació d’apartats i/o continguts. Per mi va ser una eina molt vàlida! La meva particularitat de professor d’educació física, amb una constant mobilitat d’espais, grups, i havent de portar el màxim de informació a sobre, feia que em facilites la tasca.
Doncs imagineu quan en un dinar de nadal descobreixo, de la ma del meu benvolgut Emilio, un petit aparell no gaire més gran que un paquet de tabac que en deien PDA (assistent personal digital) i que fins llavors sols associàvem als “yupis”, com havíem fet amb els mòbils anteriorment. Aquell aparell podia fer totes les tasques del meu carpessa i més, però en format digital, incluint-hi la gestió de classe amb documents compatibles amb l’excell de l’ordinador. Després de rumiar-m’ho bé, doncs parlàvem d’una inversió important en material per a la feina, vaig decidir provar-ho. És evident que perdia, i força, en mida per visualitzar la informació; per contra vaig guanyar molt amb mobilitat, gestió i organització.
A la meva “Palm Tungsten” robada, va substituir-la un nou concepte d’aparell, els smpartphones. En concret un model de la casa HTC del qual mai vaig estar entusiasmat, l’única avantatge era tenir mòbil i pda tot en un, però estava lluny del sistema operatiu OS de Palm. Al HTC vaig arribar-hi per les portabilitats de les companyies de mòbils i també d’aquesta manera, recomanat un cop més per l’Emilio, vaig fer el canvi a l’iPhone. Retornava a la fàcilitat d’us de la Palm, fins i tot millorada, incorporant-hi noves prestacions prou interessants: camara foto/vídeo, localització, accés a dades web ràpid i fàcil, aplicacions… Tot i que d’aplicacions ja en tenia la Palm! Tenia una tenda a la seva pàgina web on podies comprar – descarregar – sincronitzar diversos aplicatius, molts dels quals eren creats per desenvolupadors aliens a l’empresa. Us sona? El senyor Jobs va perfeccionar aquesta idea i la va fer senzilla per a l’usuari i molt rendible per a la companyia Apple, la AppStore. Del iPhone sols puc parlar de ventatges, i l’únic en contra que continuava tenint respecte al meu vell “multifin” era el tamany. Per tant quan vaig començar a rebre les primeres notícies del llançament d’un dispositiu amb la mida de mig foli, anomenat tablet, no vaig dubtar ni un moment que alló havia de ser el següent pas. Després de dos anys de fer-ne ús, la satisfacció és molt elevada. I no parlo de model o marca, em refereixo al concepte. Per mi, amb moviment constant d’espais i grups, on haig d’anotar tot sovint a peu dret i amb una ma, amb manca de conectivitat és una eina fantàstica. Recomenable en l’entorn docent? No tinc dubtes que les tabletes entraran JA en un futur a l’educació. No ho tinc tant clar si fos un professor d’aula si ara en tindria un, m’agradaria saber l’opinió dels que en fan ús o dels que creuen que no és el més apropiat. I deixarem per a una altre entrada quin ús en faig del iPad a l’escola.

Comparteix això:

• Evernote
• SpeakPipe
• X
• Facebook
• LinkedIn
• Correu electrònic
• Pinterest
• Imprimeix
• Tumblr

M'agrada S'està carregant...